Guerres Índies | |||
---|---|---|---|
Representació de William Weatherford rendint-se a Andrew Jackson després de la Batalla de Horseshoe Bend. Jackson estava tan impressionat amb l'audàcia de Weatherford que el va deixar anar. | |||
Tipus | guerra | ||
Data | 1813-agost de 1814 | ||
Escenari | Sud dels Estats Units | ||
Lloc | Sud dels Estats Units (EUA) | ||
Resultat | Victòria dels Estats Units. | ||
Bàndols | |||
| |||
Comandants | |||
| |||
Forces | |||
| |||
Baixes | |||
|
La Guerra Creek (1813-1814), també coneguda com a Guerra dels Bastons Vermells i Guerra Civil Creek, fou una guerra regional entre faccions creek oposades, els imperis europeus i els Estats Units, que va tenir lloc en gran manera a Alabama i al llarg de la Costa del Golf. Els principals conflictes de la guerra van tenir lloc entre milícies estatals i els "Bastons Vermells" creek.
La Guerra Creek és part de quatre segles de Guerres índies. També se sol considerar part de la guerra de 1812, per la seva connexió amb Guerra de Tecumseh als Territoris del Nord-oest perquè és concurrent amb la guerra britànico-americana i implica molts dels mateixos actors, i perquè els Bastons Vermells van buscar el suport dels britànics i més tard amb l'ajut de l'almirall Cochrane avançaren cap a Nova Orleans.
La Guerra Creek va començar com un conflicte dins de la Confederació Creek, però l'Exèrcit dels Estats Units s'hi va involucrar ràpidament. Els comerciants britànics i el govern espanyol van enviar subministraments als Bastons Vermells, causa del seu interès comú en la prevenció de l'expansió del territori dels Estats Units.
La guerra acabà de manera efectiva amb el Tractat de Fort Jackson (agost de 1814), on el general Andrew Jackson insistí que la Confederació Creek cedís més de 21 milions d'acres de terra del sud de Geòrgia i el centre d'Alabama. Aquestes terres foren preses tant a aliats creeks com a Bastons Vermells.[1]